Riqueta de Pau Gayraud

lo proverbi del jorn:
Ben es vertat çò que l'òm dis, qu'en tot temps, favor vau argent.

A esquerra una pintradura dins lo biais de Vermeer.Las cabilhas m'uflan pas mas non....

Trach del libre de Pau Gayraud , RIQUETA o lo vièlh estofegaire.

Quna ora podia èstre? Saique doas e mièja o tres del subrejorn. Lo solelh d'agost cremava tot pel causse . Per l'ostal del Monsur, s'ausissia pas res; degus bolegavapas. Lo crane cavalièr del polit pial s'èra recaptat dins sa cambra e legissia. las damas , que s'endevenian plan- Isabelòta e sa bela maire-aplèchavan , afustavan qualque trabalh de cordura fina, dins lo membre del despartin que disia salon.
Joan legissia una "Oraison Funèbre". La majestat d'aquèla pròsa! L'avia chucada tantes de còps que, gaireben, l'auria poscuda recitar tota. Lo nòstre Polit-Pial ausiqqia la votz poderosaque, sens forçar, emplissia la Gleisa Granda tota.
Dos uèlhs jovenons agachavan lo Monsur , lo dieus. La sirventona èra venguda quèrre dins la cambra... sabia pas mai de qu'èra venguda cercar. Cresia pas que li ajèsse qualqu'un dins l&a cambra. Mas benlèu s'èra pensada que seria aqui lo dieus...
Era dintrada sens faire ges de bruch e tant pauc. El l'avia pas ausida.
La votz poderosa de Bossuet s'espandissia per la Gleisa Granda , creissia , s'uflava , tronava: "Madame se meurt, Madame est morte!"
La sirventona agachava son dieus....

Traduccion catalana? (que i a des mots , que son pas tradusits, benlèu l'escrich de Gayraud conten maites mots desconeguts de la banca de donadas...)
Mas soi segur que per un tèxt lengadocian de basa costat Lo Clapas aquò marchara milhor. Mas cal pas se descoratjar...
Quna hora podia ser? Saique Dues i mitja o tres del subrejorn. El sol d'agost cremava tot pel causse . Per la casa del Monsur, ell ausissia no res; degus belluga no va. El crane cavaller del bonic pial s'havia recaptat a la seva cambra i legissia. Les dames , que es endevenian ben- Isabelòta i el seu bela mare-aplèchavan , afustavan algun treball de cordura acabi, dins el membre del despartin que disia saló.
Joan legissia una "Oraison Funèbre". La majestat de aquèla prosa! El avia xuclada tants de vegades que, gairebé, l'hauria poscuda recitar tota. El nostre Bonic-Pial ausiqqia la veu poderosa que, sense forçar, emplissia la Gleisa Gran tota.
Dos ulls jovenons miraven el Monsur , els déus. La sirventona havia vingut esquerre a la cambra... sabia Ja no de que havia vingut buscar. Cresia No que li ajèsse algun a la cambra. Mas potser s'havia pensat que sèrie aqui el déu...
Ella entrada sense fer gens de soroll i tant poc. Ell la avia no sentida.
La veu poderosa de Bossuet es espandissia per la Gleisa Gran , creissia , s'inflava , tronava: "Madame es meurt, Madame est morte!"
La sirventona mirava el seu déu....

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa