Lo non ren dusca la mort

Per de qué tot aquel çaganh ? Lo bruch plond del còr? Lo frejament de la sang dins las venas? E la lenga que s' empega als pòts, a las dents? La votz amudida al telefòn que ditz son messatge d'abséncia? Per de qué la veitura sul parcatge e la pòrta clavada e los butals per dintrar? Per de qué la sentida que la mòrt , que subran t' abraça a plena boca , tre la pòrta passada,  una ivronhassa que te plega dins son buf gauchós , dins son olor de mèrda , per te far vomir, lo pauc de fe que te demòra, de tu , dels autres, sus tu? Pel sòl? Dins los rais tebés, que rajan per la fenèstra , mitat clavada, e lo balanç de las cortinas . Escotar sa darrièra musica a son i-pòd. Sens saupre consí marcha ... Paura colha. E nautres i podem quicòm?. Coratge . Coratge vai . Coratge camina. Coratge te demòra encara qualques annadas , per te remembrar qu'es mòrta, que tot s'acabarà un jorn, e que Silvia faguèt pas que mostrar lo camin . Lo temps passa . Veiràs que finiràs per oblidar que lo quitia temps passa. E que la tia femna quitarà de plorar. E que totes seguissèm la meteissa dralha perfumada que mena al non ren . Coratge oblidaràs tot un jorn miraclós, de segur quand seràs mòrt ? O vièlh? O repapiaire... Veiràs ... coma o sentiràs

Una idèa caborda que nos tafura : es que sonque l'avem pron aimada la paura meuna filhona ?
Sai que non... benlèu òc. 
Sufís de beure sa potinga costumièira. Cadun la seuna dins son canton. E fugir de tot costat , d'amont d'aval , en pensada , de tot biais , fugir fugir... Son cap tròp estrech. E pas  pensar , a ren.
Oblidar que me demandava de longa se lo preniái plan lo meu tractament, coma cal?
Ieu lo preniái tant e mai , que la vida m'en donèt un autre. Pus amar a engolar.
Aquel, cresi pas que me vai recaptar.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa