critica occitana

La critica literària occitana d'uèi

Mantuns còps suls blògs occitanistas, se parla de la necessitat de bastir una « critica » occitana qu' auriá per prètzfach d' espelucar los trabalhs dels creators occitans , de los ajudar , de los criticar, de los guierdonar que capitèsson .
Vertat que la creacion occitan es tant pichona en fàcia de la creacion franquesa , ela meteissa tant pichona en fàcia de la creacion anglò-saxona, que degun gausa pas de l'insolentar, quand grèlha una flor teunha, mas garrèla , quitament aprèp uèch sègles d'escanament.
Alara cadun li arriba de parlar dins son canton d'un libre , qu'aimèt plan. Levat que jamai seria question de dire que l'escrivan ten pas gaire d'imaginacion , que lo estile es paura e l'istòria nulla....
Tant que criticar quicòm non es possible , levat d'èstre un borrèl.
Mas sabi pas se tot aquò es pas vengut un afar d'argent.... Una mena de reconeissença tardièra.
Cal o dire lo mitan se tròba clavat .
A mai amb lo sinhal leugièr e amistadós dels elegits d'esquèrra o de drecha, cap als occitans de totjorn , se compren plan , e que los occitanocaputs se diguèsson , mon torn es vengut..
E tot aquò dona mantuns còps de musicas sornas, de libres paures qu'es pas de creire.
Es que qualqu'un poirà me dire per de qué la cornamusa irlandesa sona tant bèlament ,e per de qué la cabreta coina aital al Massegròs....
Quant de filmes ?
Quant de grops de rocks vertadièrs? de jazz?
Quand de SF? de polars? De romans?
Bon per de dire l'aventura que m'arribèt, qu'un jorn me prenguèt lo biais de parlar de libres que trobèri agradables. E dins lo meu blòg permegèri de donar la primièra pagina de cobertura e a mai de legir una pagina que me pareissiá bèla. E tot aquò per i far de la publicitat a l'escrivan . .
E ben paure , me tombèri l'editor sus l'esquina , acarnassit, per me dire qu'èra tròp facile d' aprofechar aital lo trabalh d'un autre , e de copiar la cobertura , lo trabalh d'un creator me diguèt , (una pagina jauna ambe lo títol, negre al mitan ) coma a cò de Gallimard . Qu'èri pas qu'un taban que chucava la sang, del seu ostal d'edicion. Per me far de publicitat a ieu a gratis e que me calia arrestar subte , se que non anava demandar la clavadura del meu blog: occitanissima.a Google.
Lo pantais me trapèt e escaufèri totes aquelses libròts de las coberturas jaunas .
Lo tipe lo vegèri de luènh a las assisas occitanas de Tolosa .
De l'agachar, me venguèt pas l'enveja d'i parlar .
El parlèt del problèmas de l'edicion occitana ,de la manca de reconeissença , de la publicitat. De las dificultats de l'edicion occitana. E totes bramèron de dolor .
Partiguèri que quicòm me tafurava. un chic ( mot polit gascon non?)
Nos cal una critica occitana mas es que ne cal crompar lo permés?

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa