operacion Prometeus part2


Quand ne soi pas tancat quitament estancat, lo nas sul tablèu mirgalhat de las panas de totas las colors , e ben me passi lo temps a fintar l'estelum quant n'i a. Per astre, teni una brava placa sul babòrd , a rendre geloses totes la toristalha, que viatjan dins l' univèrs liure, en pagant a boldre, per un traça de fenestron , que mantuns còps dubre pas que sus la nuèch , jol ventre de la fusada, a costat del sas de las escobilhas . Coma ne soi arrendut , de me fisar a vos amic legeire , me cal dire que mon sòmi mai fòrt, quand èri dròlla , èra lo d'un viatge en balon, dessús de la tèrra africana, es a dire lo viatge de richardàsses, sabètz la crosièra, ont los òmes tuban un Cohiba, en se tafurant las pòchas de plaser , mentre que las femnas se passejan sul pont en daissant arrè , un sòmi sexual de Chanèl , totes polits , lusents, fièròts coma d'unes maquinhons a las eleccions pacanas , o a la fièra de Shangaï, a trepejar lo pompidor gigant , tranquils, segur de sa vida , de sos esclaus, de la polícia, a gaitar lo monde dejos, las bèstias en libertat, los tropèls d'elefants subretot o los gnous , çò qu'es completament impossible de far dins l'espandi , vist que i a pas cap de naut ni de bas, a mai d' air , qu'o sabi plan , mas que seriá meravilhós d ' imaginar , que se poguèsse far, un còp arribat sus la planeta Termenos, la dels olargs reis , las bèstias mostrosas, que podrián minjar un elefant per dejunar...

Qu' ambe l'evolucion de la societat , de l'educacion, lo progrès de la medecina qué, la nautor de la pensada filosofica, los besonhs de la societat an cambiat .

Un còp èra los òmes fasián corre d 'animals, cavals, de leons de pantèras, d'òmes tanben, de crestians , puèi d'arabis o de josius, de negres, puèi de sindicalistas . Totjorn o faguèron e o faràn totjorn. Aquò's quitament la marca de la civilisacion. Levat que, dempuèi qu'an descobèrt Termenos ... Ara los fan correr , mas ambe un olarg darrè, dins las arènas blindadas de Shangaï , de Mexicò, d'endacòm mai.

Lo jòc es vengut un fach de societat qué...



Per nosautres, la caça foguèt pas tarribla . Que la mitat de l'equipatge ne'n moriguèt , per très traças d'olargs... Traças, aquò's un biais de dire, que l'olarg es una bèstia invesible levat la gula qu'es amagada dins una tuba movedissa, cambiadis de longa , sai que, granda com' un pòrge, que pel còs sabem pas. Los scientifics dison que mesura trenta metres de long e dètz de naut. Lo problèma es que l'olarg cambia sa fòrma , sa gula. Per lo seguir cal passar de lunetas especialas e gaitar los uèlhs, que la bèstia pòd projectar son imatja e enganar lo monde sus son estat , sa posicion. Aquò's aital qu'a la debuta d'unes gladiators cresián de se batre en fàcia , e se fasián copar l'esquina pel mièg. Melhor l'olarg pòt traversar las muralhas , l'acièr , lo beton , lo plastic , lo veire,l'aiga, l'acide, la soda, l'uranion 235, e quitament lo plomb ... Gaireben totas la matièras, e totas las moleculas, levat lo malhum d'una gàbia magnetica , a tres tesla minimum de potença,çò que suposa un corent de cent mila ampère dins las bobinas gigantas de l'estatge enebit de l'estacion energetica atomica del Prometeus, mas òm sinhala qu'un olarg capitèt de crear un dobla de sa gabia, quitament, de la duplicar a l'infenit, sens qu'òm posca tornar trobar la vertadièra, ambe certitud...

Qu'un olarg s' escapèsse e seria impossible de lo recaptar.

Aquò se produsiguèt sul Prometeus , mas i tornarem ...

Falordisa umana , plaser dels juòcs crusèls, l'òme demòra l'enfant acarnassit de son estervelh preferit, atalentat de descubrir lo diable dins la boita , estabordit pel camp dels possibles.

Avèm trapat tres olargs, dos mascles e una femèla que revèrta, dins la meuna cachavièlha, la gargolha mestressa d'una catedrala tolosenca , lo mal, la cruseltat, la vergonha de la creacion. Cal saupre qu'un olarg còsta tant plan qu'una fusada de guèrra... N'avèm pas que tres, que pagaràn jamai los fraisses, coma o ressèga lo capitani comandant , en s' eissugant lo front ambe lo mocador del mecanician que se faguèt manjar , lo primièr jorn, dins las savanas de Termenos , putas bèstias òrras, que quitan pas de ressar los barrolhs, d'espetar los fusibles de sa preson magnetica , e de minjar tal de brontosoras, quitament lo braç que los avida . Los noirir aquí lo dangièr.

Lo capitani enràbia e nos insolenta de longa. Crida aprèp los subrevivents de la mission .

L' infirmaria es plena de malauts de tota mena. Nhafrats de las blassaduras òrras, cremats , rosigats , per vèrms , o per de lepras desconegudas , a mai pièger , avèm agut pel primièr cop un cas de mudacion genetica espontanèa, es a dire, lo cas d'una filha brava, que li venguèt una bana sul front, e de palmas al cuol. Lo medecin vòl pas mai la veire , pr'aquò un còp èra , t' aprometi qu'i fasiá per la vistalhar...

Per clavar , lo capitani comandant , que se fa sonar Aliberg de Monte Carlon, ( solide, qu'ai vist sa carta de vesita ) decidiguèt de los embarrar totes dins las gàbias voidas previstas per un dètzenat d' olargs , e lo demai dins las del bestial que serviguèron d' atraches pels mostres... Per los noirir, los olargs s' agis pas de se sarrar. O fasèm per una traponèla prevista al plafons.

Aquò fa que me soi embarrat, aquí dedins lo membre de las telecomandas , ambe lo fusilh.



Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa