Causse, poesia


Poemas
de f Gardy

1-Campèstre

Deis Infruts al Causse
verds e gris
que son plan s'espandìs
a vista perduda

tota consciénca de l'ora e del luòc
enfin oblidada
aviam finit
per nos arrestar al ras d'un masatge vièlh

entre los ostals mieg-arroïnats marchaviam
coma s'aviam ganhat
ren que patz e silenci
l'autre costat del mond

l'escur venià
amb el luenh ben luenh
lo tindar prim dels esquilons
nos ensenhava un tropèl de fedas
que jamai lo veiriam pas

entre las renguetas de bòscs
e de cades ponchuts
lo cèl de las nuèchs d'estiu
fasià son cercle immens

Nostras agachadas
s'i negavan dins un sadol de delicias.

2 lo pus vièlh silenci

Se vei pas
tant es prim
e tot de transparéncia
lo trach que partìs de la poncha pus fina
del jorn
coma un alen ultim
e que de l'autre jorn
tan lonhdan tan penòs d'imaginar
jamai torcarà pas
la seuna poncha
tant fina e lonhdana

totes aquì siam avugles parier
se cresèm lo camin ben alisat entre las erbas
e los rebats del primièr solèlh
se desrevelham
i pausam lo pè quasiment
dau temps qu'un sorire nos banha las bocas

e aqui doça doça la nuech
lo jorn s'arresta e se replega
sus lo jorn d'abans
qu'amb el fa pas qu'un
e dins el per sempre mai s'aprigondis.


del 23 de junh de 2009 dins la reviste OC

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa