revolucion


Me soi demandat s'èri pas a mand de venir cabord.

Totes subte, o parlavan occitan , dins las carrièras , dins lo jornal , dins la tele, a mai dins los sindicats , Malvy tanben al conselh constitucional, regional, , dins academia. del costat de la liga , dels dreches de l'òme , de la femna , dels cavals. Me soi dich lo país es fotut. Dins los partits politics o ressegavan . Qualques paures mots de francés escapats , esquintats qualques còps dins la familha. Demorava pas pus ren de la lenga de Moliera, de la Ginesta e la del riu de la Combarèla. .

Lo quite cat m'agachèt passar e miaulèt occitan.

A la tele la còla occitana de rudbi que ganhèt los galeses , vestits de blau , quitament totes nacionalisats , totes contents, tal una còla de conscrichs de las annadas 50 quand gulavan per las carrièras pintats a la cala , o bandats a la clau : « bon per las filhas » . Imaginatz ; totes lo cuol a l'èr que pausavan ja , afogats, per lo calendièr de Maria Clara, e que lofavan quitament dins occitan.

Sicre passèt sus un carri urós de la nacionalizacion de l'occitan. Avia perdut lo cap.

Alara sortiguèri marchar per me cambiar las idèas.

Marchèri un brave briu.

Cal dire qu'èra lo primièr solelh de la fin de l'ivèrn...

D'un moment me venguèt d'estelonèlas davant los uèlhs. Coma se m'èri passat dins la quatrena dimension. Puèi las belugas . Enfin de liaçes...

Que vesiái davant ieu, a l'abroa de la rota?

Un panèl amb' escrich: « Mureth, occitans davant al meu co'mandement »

Pel còp me diguèri que lo conse ne'n fasiá mai que tròp.

Ja lo nom de las carrièras , lo drapèu occitan sus l'ostal de la comunas , un jornalet titolat : La Despacha» tradusit en òc, catòrze libres en òc , dins la bibliotèca, dins un canton , rengat jos titol rai: « òbras dins las lengas originalas» , ambe los angleses , los germanics, los espanhòls e totes los autres . Tròp es tròp. E los enfant quitament forçats d' aprendre las lenga dels aujòls. Mas ont èra la libertat? Lo drech de se causir las raices? Son sòmi d'identitat

Ja que se parla occitan dins lo metro .

Pel còp me sentiguèri lo vomit arribar.

M'en tornèri a l'ostal en bramant com'un ase : anem enfants de la patria . lo jorn de glòria per veolia , contre nos de las caganhòlas , caldra plan se metre fuca ... Caldra plan se metre fuca ...

Los vesin m' aconsiderèron sornament , tal un traïdor, levat un qu' i tornèt, ambe ieu al repic :

Anem anem, qu' ambe l'UM-PS serem lèu aroinats ... Tsoin tsoin tsoin ...

Un brieu que totes sortiguèrem le drapèu de la crotz occitana .

Los occitans cantavan liurament per las carrièras ... Per dire...

Savi plan qu'aquel jorn vendrà... Diguèt Bodon. Vertat qu'arribèt . Coma m' o diguèt encara ièr, l'infirmièra de espital...



Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa