escrivan


La causa èra aquí. Una segonda ren . E subte èra aquí. Caliá escriure sus ela, Ne parlar. Emplenar lo void que fasiá nàisser, que de la veire. Un non res casut del cèl. Arribat sus la coeta d'una cometa. Caliá tampar lo trauc , dire la vertat, explicar l'escandal. Qu'amenaçava tot tre que pareissiá. Que se trufava de tot . Subretot los escrivans que s'imaginavan , s' acapriçavan de ne voler parlar, la boca plena de non res. Los pòts degotants d'escruma, sens poder traçar un sol mot sul tablèu negre . Coma un centenat de miliard d'òmes davant el, tornats posca. L'òme tombèt de genolhons . Cercava encara lo gredon, lo cabord, a l'abroa del cròs, per ensajar de li dessenhar la cara , lo morre que se sarrava per i lecar las gautas. Cluquèt dos o tres còps. Pr'aquò bracejava pels autres , alara que podiá pas sonque artelhar. Cridava , gingolava , udolava... sonque dedins son cap. De monde s' èran arrestats per agachar lo paure bogre se torcir del còl, per alenar. E la Mòrt caritadosa, se clinèt per li clavar las parpelhas...

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa