Identite française


 Meritez vous d'être français?

Qu'est-ce qui nous "lie"

L'identitat françèsa naseja e tanben las questions sens responsa. Empudesinat l'eleccion venenta jà , ni mai las enganas, e la volontat de tornar sus l'empont una vièlha luna de la drecha. França un vièlh païs de drecha . Òc ben.

 Agachetz amont devèrs Paris , i veiretz en passant totes los castèls de Leire , totes los castèls bastits ambe las talhas levadas aici bas. Que de castèls, ne'n mancava pas dins lo miègjorn , levat qu' aprèp lo sègle XV se faguèron totes al nòrd... De Leire.
Los crocants de Roèrgue conta aquela istòria crusèla de Petit, de Laforca de Lapalha , d'Issalas , e de Raol . Petit dansèt pel rei de França sus la ròda , quand se quilhèron davant per pas pagar encara e totjorn. F Delèris nos o dich polidament.
D'un biais apara lo Noalhas , senescal . Li prèsta de sentidas nòblas. Foguèt contra la caça terribla dels revoltats? Trobèt vertadièrament que Terrière anava tròp luènh. 
E i a los vicaris , que se retròban del costat dels revoltats entre que los avesques fan pas que de caçar lo pòble, pel compte del rei de França. Enfin del regent lo cardinal italian que ven ajudar la regenta per que lo miègjorn contunha de pagar las talhas. Los evesques qu'assistiguèron lo rei de França entre que caçava lo catar o l'uganaud. 
Ara se compren la frasa ressegada :  «  agacha pas los pecats de la glèisa , mas la fe de tos avesques » e deuriam pas dire aital mas puslèu : «  agachetz pas los pecats de tos evesques mas la estupiditat e la falsièra de tos evesques »   e espèri plan que l'infèrn ne' s comol...  
Que sens elses e lo capuditge de Roma jamai França seriá arribada de se trapar un empèri alara que daissèt de costat la Soïssa e la Belgica francofòna...
 Puèi la ròda virèt e Petit tanben e cal se remembrar de l'estrambòrd dels aujòls per los ideals de la revolucion , de la Comuna , quand lo pòble poguèt polsar . Mas durèt pas. Pr'aquò l'òme del miègjorn oblidèt jamai aquela paraulas . Explica plan , per melhor comprendre l'estacament occitan a las valors totjorn traidas e totjorn vidantas. 
L'identitat françèsa aici es pas que la memòria d'aquelas promessas , los sacrificis per milions per de guèrras imperialas , sens capitada possible levat lo poder parisenc, coma la de 1914 1918 que Joan Jaurès ne'n moriguèt. 
L'identitat francesa es donc quicòm de complèxe , una mena de parlicada ambe d'esquisofrenes . Es a dire que França sap totjorn nos recòrdar las grandas oras , las revolucions , Zola , V Hugo mentre que fin finala ne sèm totjorn de bada. 
Seriá pas estonant qu'un jorn N Sarkosy cantèsse l'internacionala , la cançon del desespèr, coma los carbonièrs de la Sala , mentre contunharà de tuar l'escòla , lo sistèma de securitat sociala , los servicis publics, lo quite principi de l'egalitat (que los quites escolans de l'ENA de HEC , de Normala Sup e autres escòlas prestigiosas , demòrèssen totjorn lo filh de son paire.)
L'identitat francesa per un occitan es pas que qu'aquela tissa d'egalitat , de fraternitat , e de libertat.
L'occitan ten una sèt que ven de luènh.

Es a dire que l'occitan trespassa l'idèa del gal francimand, que desliura la Tèrra, sonque ambe la legidura del passat gloriós ( mas ensagnosit ) e en oblidant totes los chaples que resultan d'aquel apetís de glòria, o per astre que li sufís de parlar la sia lenga , de bolegar la bandièra per la « pas nascuda  » idèa d' universalisme francés , que (per ieu) l'occitan pichonèt, coèt, e servèt dins lo sèu còr, coma poguèt, dins l'espaci estrech del païs dels dreches de l'òme, lo païs garrèl.
Èstre occitan dins l'ensem francés es donc de contunhar de lutjar per las valors que nosautres occitans engamèron al brèç, que faguèron l'espelida de França defòra alara que nosautres ne'n trobàvem pas jamai lo nòstre compte . 
Qu'i aguèt pas que l'idèa . Que tot es de far dins l'encastre francés o defòra, dins l'encastre europenca o defòra encara dins l'encastre occitan . Que s'agís pas de servir de rebat a la cerca perpetuada de glòria d'un amic que vos vòl de ben , mas de butar sul davant las nòstras valors. 
Per qué es la lucha de l'òme per sa libertat . E que lo drapèu , fin finala servís pas que de pelha. 
L'identitat francesa es doncas la libertat de l'òme. Tomba plan es la tòca de l'occitan mejan. 
Per mai d'entresenhas sufís de legir la declaracion de l'òme e del ciutadan. 
Aquí l'identitat occitana de segur. Per de qué; aquò's l'identitat de l'Òme 

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa