Estivada de Rodés



Lo proverbi del jorn ausit un jorn al fièral de Rodés , ont se debana l'estivada :
adrèch coma lo cuol d'un pòrc que se barra sens correjon
».

Per dire que lo cuol , d'aparéncia simplòta es un sistèm de clavadura plan estudiat , mas fòrça complicat qu'i regardèssem un pauc, e, o cal dire, vertadièrament de primièra borra , ( aquò's la NASA que o diguèt per de qué capitèt pas de ne reprodusir lo mecanisme estranh, de traucar aital) per oposicion al correjon qu'escrifa los traucs sens capitar de tampar lo trauc, lo grand, qu'es censat de barrar. Per exemple lo de la borsa, del porta moneda, de las bancas, de la secu. Donc d'un biais deuriam dire que lo ministre de la santat deurià estre un engenh , capabla d'aparar la politica de la santat , tal lo cuol d'un pòrc que se tampa sens correjon. Mas que gauserem pas jamai li demandar de clucar aital , las bragas dins la man en consèlh dels ministres, o entre lo jornal de Vingt Oras ...

Encara que los aujòls auriàn pogut causir l'uèlh, lo clinhament de l'uèlh, qu'es terriblament complicat lo clinhament de l'uèlh , l'ulhada que! Levat que i pas cap de pression , ni de matièras fecalas de contener , ni de ministre per sarrar las parpèlhas, non per qué l'aujòl se pensèt en tèrme d'onor. E òc, fin finala aquò's una question d'onor .

Es la segonda part de l'anal-isi (scusatz que poguèri pas me l'estalviar).

Lo pòrc es una bèstia onorabla que vòl pas cagar de pertot, e que sab se tener .

Es aqui que lo sens de l'observacion se sarra prèp d'un sens agut de la vida en societat.

Imaginètz un ministre , un jorn d'estrena a Mureth dabant lo vire- l'ase carrat ( e òc n'avem aici) e que saupria pas se retener. D'aquel diriam que se condusis com'un pòrc. Serià missant, un abus de lengatge, una injusticia....

L'aujòl, sonque, nos remembra l'engenh del cuol de la bèstia que mestresa complètament d'afons son esfincter, la part la pus vergonhosa de son academia, que cap de porcatièrs pensan pas d'amagar.


Mas Dieus, baste que lo provèrbi vòlga pas dire : « maladrech coma lo cuol del pòrc » senon seriài tot fals, seriài cuèch, çò que serià bestia pel cuol del pòrc e sorne pel mèu...

E que me demòrarià pas que de vos pregar de me desencusar, un pauc coma farà pas jamai, cap de ministre.

Mas aquò's una autra istòria.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa