Alienor d'Ocquitania

Se sab pas quand nasquèt l'Alienor d'Aquitania. D'unes se penson que nasquèt en l'an 1124 a quicòm pròche, benlèu 1122.
Foguèt maridada al rei de Franca en 1137 e portava una polida rauba roja. Aquò's tot çò que dis l'istòria levat que los istorians ne'n finisson pas de descriure la cavalcada del rei e tota la sia seguida.
Que la femna comptava pas gaire . E que passava de lièch en lièch per fenir monja.
Levat Alienòr qu'èra canissa.
Lo rei en se maridant , ven de recaptar las tèrras de Peitieus. Qu'a l'epòca lo maridatge èra pas que lo mejan d'espandir lo domèni del conte , del duc o del rei.
Lo reialme del rei de França sai que a pron pena set despartaments de uèi .
Lo "reialme" del "conte" de Peitieus lo tèrç , benlèu la mitat de la França d'ara.
Qual es rei ? Qual es comte?
Se sab ara que la cançon de Rotland es un roman normand e occitan, nascut dins lo ceucle de la cor de Peitieus e non prèp de la, del rei de France.
De fach lo comte Guilhem anèt ajudar lo rei d'Aragon per la reconquista. Justament que lo roman de Rotland parla pas que d'aquò.
Se parla pas alara de l'ajuda del "rei" de França al rei d'Aragon.
Coma o mostrèt R Lafont en estudiant los trabalhs de C Lejeune, que trapèt lo luòc vertadièr de la batalha de Roncesvals, Dins Lengadòc Rossilhon d'ara. Qu'èra pas qu'una istòria occitanò normanda , puslèu normanda mas de segur pas gaire francesa.
Coma Jean François Gareyte que mòstra tanben que la cançon d'Antiòcha dèu estre encara anteriora, a la cançon de Rotland dins son libre: L'aube des troubadours.
Aquò's Alienor que serà la clau , la reina que farà lo ligam entre la cor trobadorenca e la del pichòt reialme françès que nasèja, vingt còps mai pichon que lo de Guilhem de Peitieus. E que demandarà a Chretien de Troyes, lo trobère de s'inspirar dels trobadors , per menar un pauc de joia a la cor , levat que lo traductor remplaçarà l'original, dins los nòstres libres d'istòria, e serà reconegut coma sol creator del roman epica . L'engenh frances? Non normand e l'engenh de se far panar. .
La gleisa , es a dire lo papa ven de s'acapriçar de contraròtlar lo maridatge dels poderos.
Aquò's aital que volontava de mestrejar lo monde. Aital pòd dire a un nòble que que sia , " vòstre maridatge val pas res , que siatz maridat ambe un reira-reira cosina.
Te caldria milhor de te maridar ambe un Capet.
Per exemple.

Aquò's lo papa que donarà la mitat de l'America del sud als espanhòls e l'autre mitat als portuguèses.
E que donarà Occitania que sabètz a França per li pagar son ròtle de filha ainada.
Per aquò far , se mesclarà de tot , e dirà lo maridatge nul que se tròbesse una parentat entre los maridats. Que se titola la lei: "los grads de parentat "
Consi non pas veire jà qu'aquò's la gleisa qu' aroïna los reis , los comtes e los ducs o lor fan l'astrada . França s'es pas facha coma nos an après , tota sola , per de liaçs d'engenh, foguèt fargada per la gleisa, tot al long de la sia istòria, e que la gleisa quita pas d'o ressègar) a aquò's fòrça diferent...
Dusca al moment o França se rebifèt en volent creire pas qu'a son engenh ...
E encara consi pas veire que Petain es plan lo filh ainat eiritièr d'aquela gleisa.

Commentaires

  1. If you are open to having a guest blog poster please reply and let me know. I will provide you with unique content for your blog, thanks.

    RépondreSupprimer

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa