R Lafont un gigant de la nòstra lenga

Adiussiatz R Lafont
Que vòli de legir una poesia del Godolin tracha d'un libre de Salvat , l'abat que lutchèt tant e mai per la nòstra lenga, el tanben . Un salud personal que d'un pichòt legeire!
Que lo remiravi el , alara que capitèri pas de ne'n legir mai que cap de la mitat de son òbra , per dire , per dire que Lafont èra lo garric desconegut, sabètz l'aubre espintata al cap de la montanha que se vei pas pus, (mas que soi un ase de ne parlar aital) qu'un sabent d'aquela mena non se podria pas desconeisser aital . (mas que totes los coneisson) Cò qu'èra , e que m'espantaria que França se'n tracha de lo juntar al Panteon de los qu'an lutchat per la libertat e la vertat istòrica.
Me pensi als autres gigants de la nòstra lenga , Roqueta , Manciet , Deleris, que nos daisson ambe la nòstra sentida de pichonesa que nos 'n podem pas desempegar.
Nos daissan ambe la sentida pichonesa d'una lenga abastardida ; e sens gaire mostrar de camin.
Un malastre en camin. Que sol podria nos levar I Roqueta, un de los darrièrs , se se'n volia un pauc parlar .
Mas que coma diguèt Lafont , Occitania se tròbarà totjorn al centre d'Euròpa , e que li donèt l'astrada de desmargar la cançon istorica de l'istòria françèsa , la dicha convenguda de la cançon de Rotland, e consi nos expliquèt ont se debanèt vertadièrament la batalha de Roncesvals. Ambe l'ajuda dels trabalhs ponchuts de recerca de C Lejeune .
Lo ròtle major dels Normands, de Rotland e lo d'Olivier . Es a dire una istòria occitanò- normanda.
Qu'es pas cap una cançon françèsa la cançon fondatriça de la literatura franchimanda.
Que Lafont pren pas los gants (coma Nelli quand parla de Flamenca , que tròba maites manlèus als françèses) per dire çò que n'es de la realitat del chapladis e del panaires françèses .
D'un cèrt moment se vei clarament que foguèt la gleisa que nos donèt a la potencia françèsa , per pesar sur anglèses e suls alamands (jà?)
La gleisa creèt donc un estat , França , (que sona sa filha ainada , çò que pòd pas èstre mai clar) tot aquò per far rampèl a la potencia formidabla dels anglo saxons.
E consi nos expliquèt l'escambi vergonhos entre los òmes de la reconquista ispanenca ; que caçèron los josieus , que se trobèron de vendre de vendre d'esclaus slavas per la reconquista de Jerusalem , a las armadas del crist rei.
R Lafont merce de tos libres.

Commentaires

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa