Lo monde dels trobadors.


Linda M Paterson qu'es professora a l'universitat de Warwick , e qu'es una brava savantassa , escriguèt aquel libre , sus la sociétat medievala entre las annadas 1100 e 1300.
S'es estacada de soslinhar las diferencias qu'i aguèt entre la societat d'Oil e la d'Oc .

Un libre que daissa soscadis e un gost amar.
Que mostra mai fòrt lo saber de L M Paterson , mas que a flor e a mesura, e gaireben dins totes los articles, s'estaca de fach( sai que sens o voler) a mostrar qu'i avia pas cap de diferencia entre las doas sociétats . E que tre que troba una qualitat especifica a la civilisacion mièjornala , troba sul pic un contra exemple qu'escafa subte l'idèa, lo meriti , l'avantage, que poira se trobar quicòm de mai, e ditz qu' i avia quicom de parièr al Nòrd , veire quicòm de milhor. Ièu me pensi per exemple al cas de la jasilha , que per astre i a un catalan qu'escriguèt plan çò que vejèt , vist que passèt la majora part de sa vida dins Occitania. Levat que per un còp que i a d'escriches , nombroses , L M Paterson , se remembra , l'importancia de l'Italia , e lo biais de far de las noiriças françèsas, melhor de segur.
D'un autre part quand ensatji d'analisar , la desfacha del miètjorn , la trobi pas clara , qu'escriu , que la societat feodala dins Occitanai èra mens somesa al poder de sa noblessa, e lo comte de Tolosa . E per exemple , que e las vilas èran mai liures que dins lo nòrd . Mas d'un biais aquò's mena clarament a l'idèa d'obediança. Auria pogut dire qu'èra mervelhos que las ciutats capitèron de se desliurar tan lèu de la noblessa e de las gleisas. Mas o dira pas jamai.
Meteissa causa per las femnas que levat la de la granda noblessa èran pas mai liuras qu'al Nòrd.
Levat qu'al nòrd l'espos podia batre la sia femna sens ren demandar a degun... E o fasia sens se genar tant e pus que dins lo miètjorn.
Tot es del meteis biais.
Levat la conclusion susprenanta que dis: Que i auria agut "une relativa propension d'escambiar ambe los estrangièrs" qu'u auria agut une relativa sujestion , entre aristocrates , cavalièrs que pareisson estre pas que de salariats, e aco dels païsans pareisson mai liurtes qu'endacòm mai...q
I aguèt una moblitat sociala mai qu'en França. Ls femnas pareisson mai liures . I aguèt una tolerancia per las cresenças religiosas diferentas "
L'Occitanie n'était ni utopique, ni à l'abri du péché originel , mais ce fut la première victime spectaculaire d'une société persécutrice en formation , la victime d'étrangers avides de domination et d'autorité.

Cò que legiguèri jamai endacòm mai dins aqueste libre.... Mas vai te'n saupre Joaneta...

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa