ort


Une femna pel ’òrt se passèja, l’ombrela sus l’espatla
Agacha las flors , que parlan de son raisve d’amor ;
La vida raja de contunh , lo temps de mud ven sord
Entre las parets, que butan a totun sa pena e sa nolor,
Da vegadas la vila gaita a la fenèstra , dins l’escurina .
Passa la bèla estrangièra, emantelada de desèsper.
Al revers de sa marcha , semena los jorns polits ;
De sovenirs luenhtans ; fals dels temps enfugits.
Entre que la Tèrra dubris sas plagas, son calici blau ;
Per qu’ela s'i venga beura, la patz desconeguda.
Qualquas gotas de mèlh , mescladas de solèlh.
Que fan grèlhar amont , lhauçes, e arcanèls .
Qu’amaduran los cants d’un poème novèl.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa