desesper



Aprèp lo chaple de Besièrs , los òmes , mas èran d'òmes o de bèstias? d'Amaury e de Simon de Montfort de Gloucester, se rabalèron entre une setmana per arrivar a Carcassona. Los crosats françès, alamands, borginhons menat per un anglès el meteis aconselhat per tota una còla d'evèsques, Arnaud Amaury se passèjèron a far los florits al long de la via romana sens oblidar de vistalhar Homps , Trèves, e Saint Frichoux Capestang e autres citats, coma o dis Vaux de Cernay. Sens ne dire mai.
Los nòbles e tota la populacion espaurugada per un tal chapla, dins tote un ròdol de vingt quilomèstres venguèron se genolhar dabant los paucs vals e los barbars, que se paguèron de bon temps .
Que la gleisa prometèt tre la debuta lo perdon dels pecats e lo de las "bavures" que se sona ara del bèl nom franc d'amnistia generala. Coma o coneissem dins nòstre bèla republica dels drèches dels òmes a mai qualques còps de las femnas.
La gleisa manquèt pas , entre la conquista d'un monde "pieger que los sarrasins" de trobar , a flor e a mesura , son biais de far, quicòm coma encoratjar e dabegadas de consèlhar las intervencions , tot en deplorant los chaplas. L'òme diguèt aquel eternal pecador.

Es aital qu' en seguida , los prechaires arribèron totjorn ambe los soldats en America , mas dabant los mercants. Ambe l'esclauvatge que geinava pas degun vist qu'existissia fa bel briu dins l'Euròpa occidentala dels serfs "serves" Serbes. lo nom explica mai de causas auèi.
Per dire que l'Occitania foguèt pas qu'un terren d'assaj per un papa de pesar sa potencia .
E qu'un còp de mai, (o dire es un mena de plaser solitari) sens gleisa e papautat , França aurià pas jamai capitat aquel òrt oçccitan.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa