l'actualitat comanda

Aqui liure coma l'èr. A l'òrla de la mar , toristalhas venon se deslargar, de sa misèra ciutadana .
Alena , minja e bèu de veirins de tota mèna, tot al long de sa jornada, de sa setmana e de sa vida.
E ne'n prendrà mai qu'aquò. Los oracles o dison plan. Que la China fa pas d'"embargò" e l'India espèra plan de li far cridar cèba.
E totes deman amassats, aleluia, sembla, que nos agrada, que votarèm coma un sol òme per los que promet de ren far, senon de donar als borgès..
Amai contunharem, aital los lemmings del pòl que sabon pas ont se'n van , mas que praquò i cavalan.
Los medias batan la mesura, e son de longa a donar lo LA.
Frantz Kultur es de la lutja. Que nos explica dabegadas , consi d'unes païses barbars , se chautan de la diversitat. A pron pena calat Lo Monde pren la seguida e nos dis lo malastre d'un indian del Canada , que sa paura lenga s'amudis per causa de l'Anglès.
Lèu França Inter pren la relèva per protestar dubertament ; pareis que i a un Tchetchèn que sab pas pus dire maman dins son quite parladis.
Que França va tot aparar. Trobèt 75 lengas que s'aflaquavan dapasset, lo Senat e l'Academia se prepausavan de las escanar, mas un tipe plan revelhat diguèt de laissar (pissar) coma que tot s'endevenia coma cal....
Per astre que sem en França , un escrivairòt enraumat, del ministèri del lassitge trobèt al cap d'una laissa un boçin de papèl cuòl. E notèt a la 75 pagina que tot aquò ,èra pichòt , a l 'auçada de la comuna per tal dire , benlèu pas mai que lo canton...
França es atal tot d'una pèça quand los autres nos escoton pas.
Que sem un pòble mèstre . Lor direm que nòstre biais es de segur lo sol que valga.
Mas un còp l'estiu vengut , totes de galopar al païs del cocut.
L'Occitania siaudament se cubrirà de còrses rojinèls, tala una mostrosa vairoleta. Dabalaran los qu'an pas que l'idèa de se trempar lo cuòl dins l'ayga frèsca.
Los quites grilhs occitans s'amagaron per reganhar bravament . Lo cèl es blu. La mar es vèrda.
E lo torn de França passara.
Aprèp Santa Betancourt. Passarà sant Nicolas, aquel qu'i sem acostumats! . Puèi nos sortiràn un Karadzic , un Tapie, tavans nascuts de mèrda e atalentats de colombin.
Sem plan planèt, en çò nòstre al nostre pichòt monde que pudis l'òli rança crompada l'annada de dabant.
Baste qu'un amic me sone per me'n anar als campariòls...

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa