Drech e devèrs envers la lenga e sa pensada

Forum de las lengas Tolosa mes de Junh

1- Henri Meshonic e Claude Sicre prepausan de "nationalisar" las culturas e las lengas de França.

2- Un òme se pòd pas redusir a sa lenga. Un pòble se pòd pas redusir a sa lenga. Cal parlar de lenga-cultura.


3-Aqui donc un ensatg per tradusir la prepausicion de Monsen Meschonic Henri professor de a Paris VIII .


4 -Un agach prigond sus l’engenh suspausat de las lengas, e que ven en realitat d’òbras , que devon gaireben ren a la lenga emplegada per las escriure.

Prepausicion per una Dicha sus los Devers envèrs las Lengas e lo Langatge.

*********


Art1 : Primièrament cal reconeisser una especificitat a las causas del lengatge . Aquesta specificitat fa qu’òm saupriá pas simplamement reportar sus aquestas questions, lo cas de las declaracions conesgudas, per exemple sul drèches dels èstres umans e de las colectivitats.

Se prononciar sus de drèches suspausa tanben de se prononciar sus de devèrs . L’un e l’autre presuspausa una pensada de çò que son e de çò que fan las lengas. Mas ‘quela pensada sembla mai activa, apròchada en tèrme de devèrs.

La specificitat de las causas del lengatge suspausa una pensada specifica. Per tener totes los elements qu’aquesta pensada suspausa, necita de postular qu’aquesta pensada dèu èstre una critica perpetuala de sa pròpri istòria, per causa de pensar pas son subject, mas de s’identificar a tal o tala idèa recebuda concernant las lengas e la lenga.

La primièra causa de reconeisser es de pensar que pensar lengas suspausa de pensar çò qu’es una lenga, çò qu’es la lenga, e qual es lo fons istorica de la lenga, e dins son estat present la pensada de la lenga.

Pensar la lenga sia se bòrna de concebre pas qu’una aparada de la lenga, pas que de la lenga, e la consequéncia n’es l’isolament de la lenga fòra las praticas socialas del lengatge, dins totas sa diversitat, çò que ven lo pièger sicut que se pòsca amaginar per saupre çò qu’es, e çò que fa la lenga, e per l’aparar.

Art2 S’impausa donc de se representar que per aparar una lenga, e saupre prealablament las tèrmièras de çò que vòl dire la nocion de lenga ela meteissa, nos cal una teoria de l’univèrs del lengatge.

Que cal soscar autrament que segond lo modèl linde institucional que prepausa la « Desclaracion universala dels drèches linguistics » de Barcelona , de junh 1996, que pòrta pas que sus las lengas, e mòstra d’aquel biais las limitas de sa pensada del lengatge .

Una tala teoria d’ensemble necita una pensada sus los ròtles, las activitats e las fòrças del lengatge dins totas las praticas socialas – una teoria dels rapòrts entre la lenga e lo discors, entre la nocion de discors e una teoria dels subjects, entre una teoria dels subjects e l’art, l’etica, lo politic, qu’es tot aquò que concerna la nocion de subject.

La lenga es pas donc sonque l’afar dels lingüistas sols, amai dels politics sols. L’istòria de la politica de las lengas es pas sonque una istòria politica. Includis d’elements que tengan tanben a l’art, a l’etica, a l’istòria sociala. Pensar la politica de las lengas suspausa donc aquela teoria d’ensemble, aquesta tenguda inseparabla del lengatge, de l’art, de l’etica, e del politic per pensar los rapòrts del lengatge ame la societat . Senon òm demòra o òm cabuça dins una pensada de la lenga sola, e de la politica sola, çò que sul pic mena de malconeisser lo ròtle de l’art dins la societat, lo ròtle de l’etica dins la politica, donc a malconeisser la libertat dels subjects.

Art3 : Tener d’amassa una pensada del lengatge e dels subjects dèu per aquò far, trabalhar a una critica de l’oposicion entre identitat e alterita.

Art 4 Per pensar identitat e alteritat, necita fòrt de pensar l’accion dels arts del lengatge subretot, e de l’art mai generalament, sus las transformacions dels mòdes de pensada, de sensibilitat e de comprenèson, donc sus la pensada del lengatge e de las lengas.

Art5 - Qu’es important de coneisser un ròtle privilègiat a las usatges e a la pensada del tradusir, çò qu’impausa amai de tornar pensar lo tradusir en fonccion d’una reconaissença dels arts e de la pensada, e pas mai sonque coma al passatge d’una lenga a una lenga, mas de discors a discors, e qualques còps de sistèm de discors a sistem de discors . Senon, aquò’s la desconaissença costumièra, amagada per la bona consciénça dels truismes complits, e que vei pas que las traduccions son des « escafantas ».

Escafantas de las culturas, escafantas de la specificitat, escafantas de las diferéncias.

que suspausa a son torn qu’una teoria del tradusir pòd pas pus èstre isolada e pretendument autonoma que la teoria del lengatge n’es redusible a la sola nocion de lenga. D’aquèsta pretenduda autonòmia estant pas que son estat tradicional dins l’ermeneutica, lo sens, lo sinhe. D’ont l’escafanta.

Art 6- Per que, a luòc de reconeisser tanben qu’un enemic de las lengas, e benlèu lo primièr enemic de las lengas, es pas l’egemonia culturala-economica-politica de tala lenga o tala lenga, mas d’en primièr la pensada que redusis lo lengatge d’una lenga a la lenga, e que sompartis la lenga e l’art, de la cultura, de la societat, de l’etica, e del politic per o veire pas que sos l’angle de son isolament- sens far l’estudia tecnica de sas fonccions, de sos fonccionaments que en tant que tala, ten sa legitimitat dins son quite òbject, a las condiccions de ne coneisser los tèrmes .

Art7- La reconaissénça de l’identitat per l’alteritat suspausa la de l’identitat coma pluralitat interna e coma istòria e non coma natura.

Art 8- D’aquel biais, cal prepausar un ensenhament qu’existis pas e a preveire a totis los nivèls, coma una novèla forma d’educacion civica), de la teoria del lengatge coma reconaissença dels rapòrts entre identitat e alteritat, entre unicitat e pluralitat interne, es a dire coma una poetica, una ética e una politica dels rapòrts interindividuals, interculturals, e internacionals. . O poetica, etica e politica devon èstre inseparables, a riscar senon de tombar dins lo modèle tradicional. Ame son insufisençia , que mantunas personas veson pas e que ne cal prendre consciença.

ART 9. Aquel ensenhament de la teoria del lengatge coma teoria d’ensem dèu donc trabalhar per reconeisser, jos lo modèl tradicional e dominant del sinhe ( ame tota sa coherénçia lenguistica, antropologica, filosofia, teologica, sociala e politica) lo trabalh del contunhum coma trabalh del còrs dins lo lengage, del subjèct sus la lenga, las invencions de la pensada sus las lengas, e coma interaccion, inseparabilitat e istoricitat radicala del lengage, de l’art, de l’etica e del politica.

Aqueste experiença de pensada permetriá de milhor situar los problèmes ligats a l’alteritat e a la pluralitat comunement recebudas coma sonque externas, e de las mostrar tant externas qu’internas.

Art 10 Contre la coeréncia renhanta del sinhe e de la sola pensada de la lenga, i auria de pensar, reconeisser, ensenhar cultivar una contra cultura, una contra coerència, la d’aqueste solidaritat e interaccion entre las categorias de la Rason que tota una istòria de la pensada contunha de tener per eterogènas e separadas, que ne’n testimonian a l’encòp l’istòria meteissa de çò que sonam las sciéncias umanas, e las nòstras disciplinas universitaris que ne son sortidas . Una vertadièra critica de la Rason lenguistica.

Om podriá e òm deuriá alara milhor comprendre e ajudar los bilenguismes e los plurilenguismes, segond cada sicut cultural, en los situant dins una pensada de la pluralitat interna, de l’etica, de la pluralitat dels subjècts . Cò que la sola justaposicion de las lengas permès pas d’o pensar.

Art 11 Que si la conaissença de la pluralitat de las lengas se fa pas que per la politica del sinhe, al luòc de se far dins la teoria de l’ensem del lengage, ne pòd que demorar que dins l’oposicion entre identitat e alteritat, dins l’esclafament de las minoritats per la sola fòrça de l’economia-politica. Esclafament qu’afavorisa las vengudas dels terrorismes particularistes.

Tant val milhor de parlar de lengas-culturas que de lengas, per mièlh concebre e aparar las valors que son creadas dins elas e que ne son portairas – valors antropologicas, artitisticas, etnicas e politicas.

Art12 : La question de las valors implican de demesclar çò que trèbla la nocion d’inegalitat de las lengas . E que necita de considerar, puslèu que de postular dins l’abstrach sonque ( lo « democrata abstrach » de Sartre l’egalitat de las lengas entre elsas.

Art13 : Es incontestable que totas las lengas, comprèsas las que son parladas per las populacions gaire nombrosa e fòrça localisadas, coma tot çò que se rapòrta a una lenga, son egalas entre elas al sens, ont tota lenga emplena totalament las fonccions lenguisticas d’una lenga, per pensar, sentir, comunicar, viure dins una societat donada.

Art 14 Mas dos factors venon trebolar aquela nocion primièra de l’egalitat antropologica de las lengas . E aquelses dos factors sont de menas completament diferentas, que cal pas los mesclar, per que s’addicionan pas .

Art 15 : L’un es la potencia economicò-politica d’un ensem nacional, o teologicò-politica, e que s’impausa coma una trans-lenga de comunicacion pan-nacionala o internacionala. Aital, coma potencia teologicò –politica, l’arab dins Egipt ten al cors dels sègles escanat e enebit la lenga còpte coma una lenga veicularia, en la demesissant al ròtle lindament liturgica. L’economicò-politica es ara representat per la mondialisacion de l’angles de comunicacion.

Art 16. Mas un autre factor de supremacia culturala e d’expansionisme, o de durada dela de la durada dels empiris, aquò’s l’invencion dins tala o tala lenga de valors artisticas, eticas e politicas. Dins aquel cas, son aicestas valors que fan l’espandida e lo prestigi d’aquestas lengas, per dela tota nocion de comunicacion lenguistica, locala, regionala o planetari.

Art 17 : Son alara aquestas valors que fan çò que son vengudas aquestas lengas, son las obras mairals, e pus las lengas . Aquel fach es pas discutable istoricament, mas a ren de comun, ni ame çò qu’es e çò que fa linguisticament una lenga e tota lenga, ni ame la potencia dels empiris economicòs-politics . CAL QUITAR ARA D’ATRIBUIR A LAS LENGAS ÇO QUE VEN DE LAS OBRAS, MEME E TOT JUSTE SI LAS VALORS CONSTITUISSON UN APORT ESPECIFICA A TALA O TALA LENGA, AL PUNT D’I ESTRE IDENTIFICADAS .

Art 18 : Aquelas valors podon s’universalisar . Las valors politicas de la « Dicha dels drèches de l’Òme « de 1789, o la lutja per la vertat contre lo manten de l’òrdre, per l’afaire Dreyfus, an plan simbolisadas e universalisadas la lenga françèsa, mas del meteis biais son pas lo fach de la lenga françèsa, e podon se dire, tanplan, dins d’autras lengas e en tot luòc.

Art 19 Es parièr per las valors esteticas, eticas de las obras literarias e de las obras de pensada. Qu’an per resulta que d’unas lengas son mai renomadas que d’autras.

Art 20 : D’aquelas resultas de supremacia, s’endevengan l’idèa de superioritat d’unas lengas que, dins e per causa de mescaldis entre la lenga e las creacions de la pensada o las lutjas, o las batèstas de la pensada qu’an faches tala o tala cultura. Aquestas valors non dependon pas de las lengas en tant que lengas. Mas l’istòria culturala que las i associan inevitablament permès pas, a ela sola, de de reconeisser que son d’obras de lutja, d’uns còps d’un nombre pichon d’òmes contra sar propria colectivitat, e que fan qu’òm atribuis a la lenga cò que se faguèt ame ela amai d’un còp poeticament contre ela . Dins lo renegadis de l’escrivan per sos contemporanèus.

Art21 : Aquels esclairages son capitals per par atribuir a una lenga d’unas vertuts de natura, çò que situa lo miti de l’engenh de las lengas. Mas tanben per redusir pas lo langage a de la lenga e encara mens a de la comunicacion. Tendencia novèla que cal denonciar.

Per causa d’apàuriment de la pensada, de mejans, qu’aquel reduccionisme impausa e qu’afortisson los enantiments tecnics de la comunicacion. En amagant qu’aquestes enantiments foguèssen una causa de regression e de barbaria.

La pensada del lengatge coma teoria d’ensemble es çò sol que pòd permetre de contrar los efaches tòrçes de la pensada de las lengas coma de natura – coma d’engenh, per la remembrança de longa dels ligams entre specificitat e istoricitat . Istoricitat radicala.

Art 22 Aital la fòbia de l’angles en françes pòd milhor pareisser coma una desconeissança del caractèri istorica dels manlèus, de lors tèrmes, lexicals e sintaxics. La desconeissença d’aqueste caractèri fa lo renèc dels manlèus e dels contactes, al nom del purism, que suspausa a l’encòp una desconeissença de la quitia istòria de las lengas, un passadïsme, donc un academisme, una nocion d’aflaquiment ( variabla per Gobineau, aflaquiment del françès començèt al sègle XIV, per d’autres al XIX sègle ; per d’autres, lo françès d’ara es un cap d’òbra en perilh que quitan pas de n’anonciar la mòrt.)

Art 23 Autre causa qu’aquesta fòbia puriste es la caponariá etica e politica que fa que d’especialistes renoncian a parlar dins sa pròpria lenga e contribuon a la massificacion comunicacionista.

L’atribucion a la lenga sola de las vertuts ligadas a una istòria , del meteis biais s’engana d’engenh e mostra a l’encòp quand tenon pas cap d’engenh los aparaires del françes.

Art 24 D’un punt de vist d’una teoria d’ensemble, òm pòd al contrari remarcar doas causas.

L’una es que lo mai grand perilh per una lenga es pas l’egemonia d’una autra, même e encara mai se aquela egemonia es pas sonque qu’ economicò-politic, lo perilh major ( consequéncia de la reduccion del langatge a la lenga ) es la pèrda de creacion de valors (artisticas, eticas, politicas) per los que la parlan . Absencia de creacion egala traïson.

Lo grèg classic e l’ebreu biblica son los quites exemple que las lengas, que l’una l’ebreu, tenguèt jamai cap d’importançia politica, e l’autra que l’importancia subrevisquèt pas a l’empiri d’Alexandre, an agut e tenon encara lor importancia transistorica que per las obras de pensada que foguèron estadas produsidas dins aquestas lengas. E son las òbras, las invencions de la pensada que faguèron qu’aquestas lengas son vengudas portairas . Que son pas las lengas, consideradas coma lengas, qu’an produsidas las òbras. E même quand l’esta de la lenga es ancian, o que la lenga passa per mòrta, coma lo latin , la paraula, ela deman viudanta.

Aital lo latin qu’òm diguèt mòrt al sègle XVII, e lenga sonque dels saberuts entre elses( e las tèsis al XIX sègle s’ecrivian encara en latin, la de Jaurès per exemple), òm pòd pas dire qu’es una lenga mòrta ( luòc comun que torna prendre praquò un obratge novèl . Lo latin o l’empiri d’un sinhe XVI-XX sègle de Françoise Waquet Albin Michel 1998) Se Francis Bacon, Hobbes, Descartes, Spinoza, Leibnitz inventan sa pensada en latin.

Mas l’arameen que tenia a l’epòca pòst biblica una importancia comunicacionala transnacionala existis pas pus que dins qualques vilatges. Quand als grands empiris d’alara, daissèron pas que de vestigis arqueologics.

Art 25 Cal reconeisser una istoricitat a la sentida dels rapòrts entre las lengas. Aital i a una patz de las lengas vernaculariás a l’edat mejan, dins Euròpa, dins la transnacionalitat del latin. Puèi una guèrra de las lengas contr’al latin, en seguida entre elas dins Euròpa al sègle XVI . D’onte sortiguèt l’universalitat del françès dins Euròpa acomptar del sègle XVIII . D’ont la lutja de la Revolucion françèsa contre los « patès » ( mesclant indistinctament los dialèctes del françès e las autras lengas – lo breton, lo basc) dusca dins la III Republica . Quand a la francofonia d’ara, multiplicitat del françès dins lo monde, es pas pus compatible ame Rivarol. Tot aquò demanda tanben d’èstre pensat tornamai.

Art 26 Es segur que lo sens de la pluralitat interne ( e tanben externe ) – lo sens, al sens de la sentida d’una necessitat e d’una cò- presencia – es novèl, e solide ligat a l’istòria de las decolonisacions mas encara torna als rapòrts entre lo romantisme de las specificitats e los nacionalismes que ne representan la politisacion.

Art 27 Praquò aquel sens de la pluralitat pòd el meteis èstre regionaliste e nacionaliste, enclavat sus el ( e el meteis revertant, a pichona escala, l’esquèm de la pensada de la lenga) , sia pluraliste, es a dire se realisar coma la reconaissença de las pluralitats internes, e de la pluralitat de las indentitats ? Capable d’una teoria d’ensemble.

Art 28 Del moment qu’òm reconeis que la desaparicion d’una lenga pòd èstre deguda al chapla d’una populacion, sia a un esclafament cultural, clar que l’aparement de las lengas es pas qu’un problème de lenga, mas la reconaissença de l’interaccion entre la teoria del langatge, la teoria dels actes de la pensada, l’etica e la politica.

Art 29 Senon, ço que rènha estant l’eterogeneitat de las categorias de la rason, l’etica sola es despoderada, la politica sola es toto poderosa, las causas de l’art son pas comprèsas coma la milhora parada de las lengas, e las lengas son redusidas a de mejans de comunicacion, solas s’espandisson e escanan las autras lengas las que comunican lo poder economicò-politic.

Art 30 Conclusion paradoxala : - mas lo trabalh de la pensada es de mudar los paradòxes en truismes de l’avenir- çò qu’importa d’aquel encadenament de rasons es que l’aparament de las lengas es pas la pensada de la lenga, mas lo ligam qu’es fach entre l’utopia de la pensada del lengatge, lo ligam entre lengatge, art, etica e politica coma teoria d’ensemble . Es a dire un ensenhament obligatòria del sens del lengatge .

Text prepausat al Forum de las lengas( Claude Sicre) lo 28 de mai 2008 Plaça del Capitòli a Tolosa Per

Autor : HENRI MESHONIC ; poèta, traductor e ensatjaire, traductor de la Bibla.

Professor emeriti a l’Universitat Paris 8

Darrièr obratge : « Hugo la poesie contre le maintien de l’ordre » Maisonneuve et Larose.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa