ficcion 4

Brèu los engenhaires avian creat lo Pofre , qu’èra un bastard entre fusèa de crosièra e fusèa de transpòrt de contenaires, troba que pareissia polida, al primièr agach, mas que serviguèt pas jamai de ren, de remplir la fusèa, e encara mens de ganhar d’argent, çò qu’èra la tòca del Pofre. Per fenir la CTGM quitèt de prepausar de carrejar de monde . E lo Pofre foguèt pas mai qu’un cargò ordinaria. Praquò èra una fusada de las bonas, que fasai son million d’annadas de lutz de camin , cada annada e sens renegar.

Aquò's aital qu’amont, la sala dels miradors , mena de planetarium, demòrèt desèrta e cal dire que la mirada d’aquèl espandi sens bolièras m’espaurugava. Fa, sai que cinq ans , qu’i èra pas montat pus de cinq menutas, per badar la vòlta estelada, levat per trabalh.

Meravilhos, inoblidable, miraclos, los comentaris me tindavan encara a las aurèlhas, paraulas voidas de sens del jorn de la prèsa de comandament, e del viatge d’inauguracion, de descubèrta ofèrt a las personalitats . Los jornalistes quitavan pas de badar l’imensitat cosmica, l’òbra de Diu, l’infinituda siderala e esglairantas … Tira, de l’aiga avia rajat jol Pont Nòu … Fasia quicòm coma vingt ans. A ièu totes aquelses parladisses emfatics me daissavan de maubre. N’aviai un fasti de totes aquelses rasonaments. A mai i montavi pas que per notar la valor de la radiacion universala, verificar lo nivèl de l’estancament, o l’estat de la còca aprèp la traversada d’una aurassa manhetica o que lo Pofre venguèsse forçat de traçar la rota al mitan d’una pluèja de meteoritas .

Lo pièger èra encara de venir.

Que subran, dins l‘escuritat , una causa peluda me tombèt flasquament sus l’espatla. La paupejèri un seconda e la reconeiguèri subte. Era lo Zizon lo mèu cat, mon companhon de viatge, la paura bèstia que tenia amagat d’un cambron sonque conegut de ièu, al cap del barri dels oficièrs, e que m’ajudavi del milhor en escanant la ratuna…

N’auriai plorat, decond me trobavi. Era mòrt e servava encara un pauc de calor contra sa pèl. Mas consi se podia ? Ièr encara lo tornèt veire me fasent la fèsta que li portavi de lach, e de fregar l’esquina contre los mèus pompilhs. Mòrt ? Mas que diable ? Lo palpèri e me venguèt lo vomit. Avia la tèsta d’esclafada. E me daissèt al cap dels dèts quicom de pegos.

Milanta questions m’assautèron. A me donar lo tornis. Qualqu’un venia de me tuar la Zize, mèu cat carit. D''evidencia lo qualqu’un non podia esser autre que Sofia.

Un fum de questions m’asautèron. Compreniai pas sa rabia. Per qué m’asirar aital ? Ièu qu’èri vengut l’ajudar de netejar son mascanhadis de lach de sauma ? N’en demorèri ficat . Una votz pichona m’aconsèlhava de m’arrapar lèu , de fugir aquel luòc empudentis. Solfinèri que la Sofia soscava de me tuar tanben. D'unes crèson qu'i a pas cap de diferencia entre tuar una bèstia e un òme. Mas lo crimi es pus grand , pus òrre encara quand s'agis d'una bèstia inocenta . Me donèt la paur, e lo nivèl de rancura e de la crusèltat de Sofia.

A flor e a mesura, lo dobte se mudèt en lusor , e la lusor frèule se faguèt certituda. Me maudiguèri la mia bestièsa. La Sofia volontava de me tuar. Perqué ? O compreniai pas…Per qué li refusèri de l’aimar quand s’ofriguèt nusa los primièrs jorns. Quna vergonha per ela ! Lo renèc de son còrs diusenc mantuns còps operats per de cirurgians famos, li nhafrèt l orgulh e l’umilièt… Consi lo Vertolhon m’avia pogut causir una tala falorda nimfomana per ajuda ? M’espantavi tot aquò. Benlèu que la rason n’èra mai simple. Qu’èri tombat sus una dragonassa… Una puta d’arribista. Sens morala, sens religion , sens paraula , sens onor , sens res que son orgulh . Pas qu’una canhassa en rut, pregadieu acarnassida , aranha torçuda , mandra ufanosa que me volia destrusir.

O benlèu que la masca volia trapar la plaça simplament. La del capitani.

Reneguèri dins l’escuritat . Las idèas nècias, me secutavan tals una nivol de mosquilhs, de contunh, sens seguida e lo pièger foguèt qu’aviai quitat de montar. Toquèri lo còrs tebès del Guigui, un darrièr còp, avant de lo daissar alisar dins mon esquina. Sens o prèstèri l'aurèlha, escotèri lo bruch que faria al cap de la cabuçada… Mas i aguèt cap de rebat...

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa