Municipalas e POC







Aqui l'avèm. Lo sòrt n'es jitat. Per nosautres dos Frederic e ieu. Aurem ensatjat de far quicòm. Serem pas los primièrs , ni los darrièrs sai que , mas crèsem plan qu' i serem pas anats sens ren.
Avèm sinhat un accòrdi que recapta los punts majors que sem en drèch de demandar compte tengut del rapòrt de fòrça . Las idèas son conegudas ; son las del POC tan plan aparadas per lo Guilhem que nos sostenguèt e nos aconselhèt bravament tre la debuta e sai que davant que foguèt el que donèt l'idèa ... E se trobèt que tant val èstre dos per las aparar que tot sol per se far ausir. Que lo monde trapa lèu un rire trufarèl e se pensa los Occitans coma una còla de calucs que somian de pèlhas e de vestits de l'Atge Mejan. Una mena de "dragqueens" que.
Consi se debanèt tot aquò. Simplament , clarament, al grand jorn. Sem anats a la rescontre de totes los partits d' esquèrre e lor avem demandat çò que ne pensavan del sicut de l'occitan auèi. Paures cal dire que sem tombats de naut, que lo cèl nos debordelèt sul cap , coma diria lo Galèse que sèm pas( avèm legit L'imposture de Labouysse vesètz.... ).
Lo premièr partit socialista , que senhorèja aici a senestre nos diguèt que per el tot aquò èra fotut e qu'èra plan damage, avia lo meriti de la franquetat, nos metèt sul cuòl. Quand al second, encara mai revolucionari , nos diguèt francament que manjava pas d'aquèl pan, qu'èra per l'escòla laïca que li venia de sos parents la morala ? E que se vesia pas de furgar dins l'espandi pedagogic? Que solide nos prenguèt per una mena de secta. Avèm pas rescontrar la LCR que vòl subretot se comptar e que la lista n'existissia pas encara al moment de nòstra recerca de lum.
E puèi nautres volem ganhar...
Lo tresen , PRG solet de sa mèna volguèt plan nos escotar, nos ausir , e nos prepausar un plaça pichona mas onèsta e sinhar ambe nosautres POC , lo programenòt minimum de governament (que Diu nos ausiguèsse) qu'es lo seguissent:
  1. - rebastison en dur de la calendreta (que pren l'aiga) o amenagement dels membres liures de l'escòla vesina.
  2. - mèsa en òbra de documents en Oc a l'ostal de comuna, e drapèu occitan, e sinhaletica occitana.
  3. - creacion d'un pòste de cargat de missions culturalas occitanas, per
  • tornar bastir un carnaval occitan mas tanben una granda fèsta occitana
  • un mercat de nadal occitan ambe los produchs del terrador .
  • la venguda d'artistes occitans a la sala de las fèstas mas tanben sul mercat musicians , pintres , contaires ....
  • la creaccion d'un fons occitan a la bibliòtèca sens oblidar los pichons
  • la formacion de personal comunal
  • lo bessonage ambe las vilas occitanas d'Italia e de Val d'Aran e encara catalanas
  • une fèsta de las lengas que n'ia maites e maites a Mureth.
  • Dintrada de l'occitan al musèu e creacion ambe mejans modernes (sur CD; film ; d'animacion sus la batalha de Muret, mas informacion sus l'epoca suls trobadors...... per assabentar los toristes nombroses que mantuns còps son curioses de saber çò que se debanèt fa uèch sècles.
  • Tot en ligason solide ambe la region , lo despartament , l'Ostal d'occitania, l'IEO....

Enfin accion contracte de païs de clarificar , accion que foguèt presentada(una idèa) a l'acampada del POC a Tolosa.

Deman i aura la jornada " rescontra ambe l'occitan" ambe, animacion al mercat 10 oras, dictada 14 oras e mièja al licèu , e bal occitan a 21oras del sèr a la sala de las fèstas . Merce al Geraud, l'ensenhaire itinerant, a la calandreta, a l'octan a totes que se seron batuts
Amigas , amics venètz nos sostener de la vòstra presencia!!!!!
Baste que lo cèl nos ajude , e que siague blu, qu'i aje de monde e qu'aquel monde se pensa que lo POC e mai generalement los Occitans son pas encara mòrts e podon jogar un ròtle dins la vida politica comunala d'aquel ròdol.

Entre temps , la cambra dels deputats a pas trapat lo temps de modificar la constitucion per , dire que "sai que, benlèu" se parla encara qualquas lengas altras , sul territori françès. De remarcar que la drècha comma l'esquèrra sembla d'accòrdi per o reconeisser. Mas se troba totjorn qualqu'un per l'empescar , al nivèl superior de la nacion per dire qu'es pas encara ora. Aqueste còp foguèt lo Filhonas que s'i fretèt. Espèra juste lo jacobin, que crebèssen davant de dubrir de musèus-cementèris. La France es lo mai grand païs per la comemoracion e lo symbòlisme. Cal juste que siaguèssen mòrts.
Benlèu que soi un pauc gispre , que lo governement prometèt una discutida ... mai tard.
La delicate question des langues régionalas diguèron. Promèssa ja mèsa en question , d'aprèp çò que ne'n diguèt la Setmana recentament... Una amnesia subte. Un ministre e lo cap de cambra diguèron que n'i avia pas besonh de lei, que las d'ara permetian d'ensenhar las lengas regionalas... Brèu lo tipe biaissut que pòd torcer la lei , tarufar quicòm , mas sens res cambiar a ren ambe la possibilitat de tot tornar prendre quand lo vent cambiara.
Tot aquò fa pensar a une escorsa contra la mòstra . E que çò que se jogue es la mòrt de nòstra lenga.
Alara consi far de pas pensar ambe lo J Bodon quand escrivia a Mouly per li dire que n'èran renduts al darrièr jòc.
I a un biais de lutjar ambe internet ara ....
Cal cercar , totes los articles, sitis , blògs que parlan de diversitat culturala , de francofonia , e assabentar lo monde sul sicut occitan. L'ai fach un pauc de pertot , qu'un tipe de l'UNESCO que bramava de contentament me respondèt qu'èra nòstre problème e que calia s'adreiçar als òmes del governament, un trufaire que! Ai escrich al Quebec(primièr païs per parlar e respectar la diversitat) , lo Senegal , lo Liban; lo Maroc , lo Vietnam; mas caldria o far tanben cap als païs anglofones e als païses de l'est , que lor donèm sens relambi de leiçons de democracia ...

Clar , que i a totjorn una còla jacobina fòrça poderosa que daissara pas lo boçin tant que serem pas crebats.Senon consi explicar per qué un media coma France Kultur , que pòd parlar de tot entre d'oras e d'oras, troba pas jamai lo temps , (encara el lo temps coquinòt ) de parlar de las lengas minorisadas gaireben mai d'un còp per an.
E tant que far aimariai ben de saupre per qué d'unas leis euròpencas son d'aplicacion urgentas e d'autras non?
En esperant crosarèm los dèts per la ganha aici a Mureth.
Que la fòrça siague ambe nosautres , e que lor peta a la cara!!!!
Visca l'Occitania.
L'Alan.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa