La lenga EYAK es mòrta



I a pas que las espècias animalas o vegetalas que desapareisson. Lo 28 de Genièr 2008 es mòrta la lenga Eyak. Que se parlava al centre del mièjorn de l'Alaska . Demòrava pas qu'una femna per la parlar. Se sonava Marie Smith Jones. Avia 89 ans.
Lutjèra tota la vida per los dreches de la familha indiana e l'aparament de las ressorgas de la Tèrra, de totas menas . Mas I avia ailabas tanben , los cosins e fraires de Melanchon, Charasse, Debre, MAM, e de J M Le Pen per empescar que la lenga siaguèsse salvada. L'Eyak sera pas la sola de morir. D'autras lengas alaskasianas son a mand de morir.
Praquò , davant de passar la pòrta sombra, Maria Smith Jones enregistrèt sa lenga ambe Michael Krauss professor de linguistica. Levat d'èstre parlada , la lenga sera fossilisada sus un supòrt numerica, que durera çò que durera...
Es que sera lo sòrt per nòstra lenga? Que la França , sovenem nos es la reina de las ceremonias e de las remembranças de tota mena. Campiona del monde. Tanben prepausem que Mossurs Debre, lo president del consèlh constitucional e Melanchon senator socialista siaguessen cargats de representar la França lo jorn del sebeliment. Sera a l'imatge de la França , una mejana d'un biais , los "Duponts la joie" una mena de reina falorda, que troba normal lo sacrifici de sos millions enfants quand s'agis de li sauvar la pèl, a la còla d'ases de prumièra , que nos mèna sabi pas ont; o de s'enganar dins de nombrosas conarias de tipas colonial ,que la darrièra,(mas sem en camin tornamai al Tchad o endacòm mai) la melhora, a la fin d'una guèrra de liberacion nacionala contre l'envasidor alemand, troban ren de melhor que d'anar sul pic caçar lo Viet,lo Malgach, lo Marocan o lo Tunisian e que troba pas normal que los reires enfants parlan lor pròpris lengatges al sen de la republica.
Ambe aquesta delegacion; representativa dels jacobinasses Ducon lo gauch , aital, se podran se preparar per la mòrt programada de totas las lengas régionalas d'aici, e per que siague mai polit caldria que Franz Kultur, ne'n parla d'oradas e d'oradas , coma de se pausar de questions existencialas , sus la mòrt e la vida d'una lenga , per que lo françès es tant bèl que los bretons l'an causit espontanèament, sens jamai parlar de las responsabilitats dels chaplaires franchimands, franchouillards, parisencs o pas.
Brèu los qu'an jamai quitat l'idèa de far que totes los pòbles de la Tèrra parlan enfin françès , per qué de segur totas las autras lengas son las del bestialum.

Visca la diversitat

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa