Carrièra Malcosinat. Festenal d'Occitania


l'Ostal d'Occitania s'amaga al fons d'una cort , vaissèl tot nòu , remetut ambe las claus pel conse de la vila , en se diguent que la ciutat , la region e lo despartiment s'èran vertadièrament viudat los tudèls, per aplèchar un vaissèl tant bèl. Lo batèu es a l'ancòra, mas al fons d'un pòrt , d'un quai oblidat prep d'un talh de reparacion.
La nef amenaça de perir que pren l'aiga de tots costats. La lenga s'en va de pertot. La lenga e l'aiga çò mèsme.
Pièger que quand la parla , i a totjorn degun per te dire d'onte ven aquela lenga que parlas tu e que te ven drechament de la grand, mas d'una aurèlha cansada que se sab pus se la somia o se la parla encara sens l'escaraunhar. La fisença , totjorn la fisança, e l'espèr .
Lo capitani dobta encara dels òmes. Benlèu que se crenh l'agach veirinos de la policia, o la malvolença dels òmes.
Lo batèu tremola sus una aiga de plaser o de paur.
Sabi pas pus, mas mostra del dèt guinhos lo cap, lo mes del festenal occitan , que se debanara ambe l'ajuda afogada dels benevòlas. Lo batèu va embarcar qualques marins de mai e espèrem totis que lo viatge lo faran trobar do monde , dusca l'el dorador, es a dire l'aur de la lenga adormida.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa