Fanny des Bènes...


Fany pintra ambe sos dets , dins lo membre denaut que s'arrenguèt , e que la fenèstra dubris grand sus l'ortalharia. Aqui un luòc de silenci emplenat de lum e de flors, ont tròba sas idèas de veire lo monde autrament. D'unes còps , se passan doas oras sens que l'ausiguèsse, coma se las pensadas alisavan la tela, lèugièras talas las patas de las tortoras sus la teulada...


La filha del miralh
Vaqui que lo ser a pintrat tas pòtas qu'a tos uèlhs de bruma s'avança lo ser Te sabiàs perduda filha del miralh quand l'ombra davala rasis los teulats Tos sens barbalhòls d'una ombra promesa polsavan encara jol vestit de nuèit Mas al remolin de tas cambas longas la carrièra sorna s'embriagava Que me prengue lèu l'anar de ta rauba al secret estranh de ta cramba clausa

Max Lafargue de A l'òrle del còr

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa